Aquest estiu em van convidar a
assistir a una Festa Coral a l'Auditori. La primera part (VILA ENCANTADA) era
una cantata per a cor i orquestra. La música d'Óscar Peñarroya, i també
director de les quatre corals que hi participaven. La segona part (SONDHEIM! Una festa Coral) la formaven un
conjunt de peces d'aquest compositor, sens dubte un del mes importants del
teatre musical modern.
En realitat aquest fet per si sol no seria per
comentar-ho en el blog, però hi coincideixen diverses circumstàncies que el fan especialment atractiu.
Una
d'elles, i per a mi la més
emocionant, és que a la Coral Caelum
hi cantaven els meus cosins, i tenia moltes ganes d'anar-hi perquè, per una cosa o
una altra, mai els havia pogut escoltar.
Ho vam passar d'allò més bé. L'Auditori ple a vessar,
les veus i la música van inondar la sala des del començament, però encara hi
quedaven aquells petits espais que es van anar omplint de sentiments i emocions de tots els que seguiem el concert
bocabadats.
En arribar a casa, un cop despullats de la roba de
festa , però plens encara de música i veu, em vaig llegir el programa amb
deteniment i aleshores, vaig poder "redescobrir" les lletres. Eren
d'una noia jove, Maria Ojuel. Totes tenien quelcom que convidava a continuar
llegint...
Avui, entre els papers pendents "d'alguna
cosa" que, a poc a poc, es va enfilant per la taula del despatx, he retrobat
el programa i he volgut transcriure aquest poema:
NO
ES MASSA TARD
Torno al barri de sempre,
on l'avi viu encara;la porta amb la jardinera,
cantarelles de la mare,
el perfum de la figuera,
la font, l'esglesia i el frare.
Torno al poble de sempre,
seguint camins d'obaga.
s'acosta la primavera.
La mainada que va a escola,
carregada amb la cartera,
corrents, s'empaita i s'amaga.
Al vespre aniré a buscar-te,
baixaré pel carrer, ornat amb senefes
blanques de paper.
Al vespre aniré a la plaça
on et vaig estimar;voldria explicar-te
per què vaig marxar.
He baixat fins la cala
on hi ha l'aigua cristal·lina;només hi he trobat ferralla
enmig de la boira fina.
Qui ha fet callar el rossinyol?
Qui ha tirat ciment i runa?Qui ha profanat el record?
Qui ha dessecat la llacuna?
Qui ha fet narxar el campaner?
Qui ha ofegat el crit d'alerta?Qui ha esborrat el record?
Qui ha projectat l'ombra incerta?
Qui ha foragitat el tord?
Qui ha enrunat les cases velles?Qui ha posat el cadenat?
Qui ha tret del cel les estrelles?
Si voleu més
informació sobre com es va gestà aquest concert, aquí hi trobareu l'explicació
tant per part de l'autora de les lletres (Maria Ojuel), com de l'autor de la
música ( Óscar Peñarroya) referent a "VILA ENCANTADA".
Jossie Casanovas
