dilluns, 4 de març del 2013

JOSEFA CONTIJOCH


L'escriptora Josefa Contijoch, premi Ciutat de Barcelona 2012


JOSEFA CONTIJOCH rep el Premi Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de LITERATURA EN LLENGUA CATALANA en l'acte celebrat en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el 18 de febrer de 2013,  per la seva obra:   'SENSE ALÈ'.


Josefa Contijoch quan parla de poesia la defineix com: "exaltació i consol, totalitat i veritat". Afirma que la llengua poètica l'obliga a l'exploració, al desxiframent, i a la transformació.

Nascuda a Manlleu (Plana de Vic), "l'any de l'aiguat",com li agrada dir, i filla d'una família d'impressors i llibreters, va estudiar comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudià filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) formà part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és una de les fundadores del col·lectiu QUARK POESIA.

La nit del 17 al 18 d'octubre de 1940 el riu Ter es va desbordar i va envair carrers i places  a diverses poblacions d'Osona.  A Manlleu i Torelló, va destruir nombrosos edificis  i va causar  víctimes mortals, molts ferits i desapareguts.
En la fotografia de Jaume Gaja (Arxiu Gaja Joiers de Manlleu) podem veure les restes de la inundació al carrer Enric Delaris.  
       
Entre aquestes dues dades hem tingut el plaer de comptar amb la presencia de la Josefa en multitud d'actes que s'han fet a l'Escola. Sempre, com si fos una alumna més, ha participat en totes aquelles activitats literàries, aportant-nos el seu granet daurat, en les lectures de poemes, a las meravelloses escapades a Vil·la Joana...

Jo, personalment me l'he anat trobant per tot arreu, des de la parada del Bus, llegint un llibre seu que acabava de comprar, passant per exposicions (les Dones Poetes), en presentacions de llibres d'altres autors, en lectures del seus propis poemes, etc.
No puc afegir gran cosa més de tot el que he anat escoltant aquest dies en motiu del Premi Ciutat de Barcelona.

Penso que s'ha fet un just reconeixement a la seva llarga trajectòria literària, i ja centrant-nos en el seu darrer llibre 'Sense Alè'' només m'agradaria dir que a part de ser una obra que a mi m'ha colpit molt i no m'ha deixat gens indiferent, vaig haver de fer punta al llapis diverses vegades mentre el llegia, per tantes paraules, expressions, metàfores... que volia destacar.

Us el recomano, no dic de deixar-vos-el perquè pràcticament no trobaríeu pàgina que sense subratllar i penso que això us condicionaria i en certa manera, potser us en deixaríeu d'altres que jo puc haver passat per alt.

He fet un petit treball que recull tot el que he comentat i com a agraïment per haver-nos transportat, per uns instants, al seu món ple de  vivències, sentiments i emocions.
                                    
També, si em permeteu, m'agradaria fer una tria de les moltes expressions que he anat assenyalant en el llibre:
   
Els dies de la vida són un laboratori de novetats contínues

Potser sí que els records són esperits que viatgen per la sang, cap el cor, i alguns fan gleves.

¿No tenim associacions protectores d'animals, de la natura, de l'aire, dels boscos, de l'aigua? Doncs hauríem de tenir una associació protectora de paraules i d'expressions que es van perdent, tapades a poc a poc per la pols del poc ús.

... les persones no som un procés científic, sinó imprecises metàfores a vaivé dels sentiments.

Li vol parlar però les paraules se li agullonen al païdor.

Un dels aspectes sorprenents d'anar vivint és que t'amplies.

Només ens habiten les persones que hem perdut, per molt que ens hagin abandonat o traït.

El llarg gemec de l'univers és la música de fons que ens acompanya.

Les emocions no són teòriques. Rauen en la bassa de la sang. Falconades inevitables.

Per això la gent es mata i mata, o queda morta en vida. Perquè no sap, ja no sap, ja no pot.

Sota la volta del firmament tatxonada d'estels, fer el salt, fugir, expandir-se, eixarreir-se, desintegrar-se en la quimera.

Només donem el que podem donar, només podem oferir el que tenim, o potser millor encara: el que ens manca.

Asseure's a la clariana del bosc, a prop del torrentol, sota un arbre frondós (salze, castanyer, noguera, roure), esdevenir abstracció, condormir i entrellucar la vacuïtat del cel blau. I de cop el dia es tapa.

Amb tot, hi ha un considerable tant per cent –no se quin- de persones amb condicions morals que els acosten a la bondat, a la generositat o la beneficència i al comportament dreturer amb els altres. Aquests rescabalen de la resta (els malgirbats de cor i/o els podrits de ment) i posen un esparadrap amb cotó fluix al tall per on perd sang la jugular del món.

Afegeix la llegenda

Me n'he deixat moltes, paraules, frases, i també expressions, però ja en parlarem un altre dia.

I ja per acabar només donar-te les gràcies, una vegada més, Josefa, per la teva presència entre nosaltres i per la profunditat de les teves paraules que un cop llegides en el paper et queden impreses en el cor.




Jossie Casanovas

Diverses dades  interessants sobre  Josefa Contijoch:

VÍDEOS
http://youtu.be/qYMhfV85Xgc  Jordi Calvet- Les coses passen de Josefa Contijoch

Col·laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals
Dones en Lluita, Agenda de la Dona, Nous Horitzons i La Revista d'Osona

Premis literaris

Miquel Martí i Pol, 1981: Quadern de vacances: una lectura d' "El segon sexe"

Ciutat de Tarragona, 1981: Orient Express

Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la, 1989: La dona liquada

Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1994: Ales intactes
Màrius Torres, 2000: Les lentes il·lusions

Ciutat de Barcelona de narrativa, 2013: Sense alè

Altres dades literàries
Té publicat Quadern de vacances, en edició compartida amb altres guanyadors, sota el títol de Premis Miquel Martí i Pol de poesia, anys 1981, 1982 i 1983. Coautora dels llibres Cartografies del desig : quinze escriptores i el seu món, 1998 i Memòria de l'aigua : onze escriptores i el seu món, 1999. Forma part del Comitè d'Escriptores del PEN Club des de la seva creació, l'any 1992

Llibres publicats

Narrativa 


Receptes per estimar. Barcelona: Ara Llibres, 2003

Novel·la 

Potala. Barcelona: Laia, 1986


No em dic Raquel. Barcelona: Laia, 1989


La dona liquada. Barcelona: Columna, 1990

Rímmel. Barcelona: Columna - Ed. de l'Eixample, 1994


Amor congelat. Tarragona: El Mèdol, 1997

Tòrrida tardor. Tarragona: El Mèdol, 1997


Els dies infinits. Barcelona: Columna, 2001


Sense alè. Barcelona: Ed. de 1984, 2012


Poesia 


Ales intactes. Barcelona: Columna, 1996


Les lentes il·lusions. Barcelona: Ed. 62, 2001

Congesta. Barcelona: Ed. 62, 2007

Obra escrita originalment en altres llengües
De la soledad primera, 1964 [poesia; castellà]

Aquello que he visto, 1965 [poesia; castellà]

Tombstone blues, 1967 [poesia; castellà]