PENSAMENTS

Pensant en una persona que ens ha deixat

Sobren silencis

i manquen paraules.

Sobra el gest

i manca un somriure.

Sobra la queixa

i manca l’alegria

Sobra un espai

i manca una presència

Somiant una mica 

Com m’agradaria

que el cel,

brilles per tots igual;

que la vida

fos un niu,

on reposar cada nit

després del treball

de cada dia;

que la gent

fos transparent,

que les paraules

sortissin del cor

que el company

fos un Amic,

que l’Amic

fos un germà,

i el germà,

quelcom més

que una paraula

Jossie Casanovas

BONA DIADA DE SANT JORDI

Com que no he pogut acabar el treballet que estava fent sobre el simbolisme de Sant Jordi, us vull desitjar una FELIÇ DIADA amb aquest naixement de la rosa que m'ha enviat una bon amic.
Que ho passeu molt bé..., no aprengueu gaire i... trobeu-me a faltar molt!!!
Una abraçada

Jossie

ESTIMAT MIQUEL

El 19 de Març de 1929, dia de Sant Josep, neix, a Roda de Ter, Miquel Martí i Pol. Poc es pot afegir a tot el que ja en coneixem. Malauradament ens va deixar l'onze de novembre de 2003. És per això que aquest any  farà 10 anys dels seu comiat, que Lluís Llach ha tret aquesta magnifica obra Estimat Miquel.

Crec que no cal inventar paraules noves per clarificat què és aquest treball. Ho defineix molt bé la contraportada del llibre:

Durant vint anys, des del 1982 i fins a la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol van col·laborar estretament. El resultat de la seva col·laboració és ben conegut, un seguit de cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. El que no és gens conegut és el rerefons personal d'aquest treball conjunt: la profunda amistat que unia el poeta i el cantant i la manera com, a còpia de faxos, salvaven la distància i tiraven endavant la feina conjunta. Amb aquest llibre emotiu i revelador, Lluís Llach treu a la llum els detalls d'una de les col·laboracions artístiques més significades en la cultura catalana recent i ret un sentidissim homenatge a la memòria de Miquel Martí i Pol en el desè aniversari de la seva mort.

Fent  aquest treball sobre Et deixo un pont de mar blava, han anat sorgint tota mena de sentiments i emocions que a vegades, potser poden confondre ubicació d'espais i context, però veritablement era tan important "construir" aquest pont, que m'he permès aquesta llicència.

Jossie Casanovas