L'escriptora
Josefa Contijoch, premi Ciutat de Barcelona 2012
JOSEFA CONTIJOCH rep el Premi
Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de LITERATURA EN LLENGUA CATALANA en
l'acte celebrat en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el 18 de febrer
de 2013, per la seva obra: 'SENSE ALÈ'.
Josefa Contijoch quan
parla de poesia la defineix com: "exaltació
i consol, totalitat i veritat". Afirma que la llengua poètica l'obliga a
l'exploració, al desxiframent, i a la transformació.
Nascuda a Manlleu (Plana de Vic), "l'any de
l'aiguat",com li agrada dir, i filla d'una família d'impressors i
llibreters, va estudiar comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu.
Després estudià filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la
seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) formà part del Comitè d'Escriptores del Centre Català
del PEN Club; és una de les fundadores del col·lectiu QUARK POESIA.
La nit del 17 al
18 d'octubre de 1940 el riu Ter es va desbordar i va envair carrers i
places a diverses poblacions
d'Osona. A Manlleu i Torelló, va
destruir nombrosos edificis i va causar víctimes mortals, molts ferits i desapareguts.
En la fotografia
de Jaume Gaja (Arxiu Gaja Joiers de Manlleu) podem veure les restes de la inundació al carrer Enric Delaris.
Entre aquestes
dues dades hem tingut el plaer de comptar amb la presencia de la Josefa en multitud
d'actes que s'han fet a l'Escola. Sempre, com si fos una alumna més, ha
participat en totes aquelles activitats literàries, aportant-nos el seu granet
daurat, en les lectures de poemes, a las meravelloses escapades a Vil·la Joana...
Jo, personalment
me l'he anat trobant per tot arreu, des de la parada del Bus, llegint un llibre
seu que acabava de comprar, passant per exposicions (les Dones Poetes), en
presentacions de llibres d'altres autors, en lectures del seus propis poemes,
etc.
No puc afegir
gran cosa més de tot el que he anat escoltant aquest dies en motiu del Premi
Ciutat de Barcelona.
Penso que s'ha
fet un just reconeixement a la seva llarga trajectòria literària, i ja
centrant-nos en el seu darrer llibre 'Sense Alè'' només m'agradaria dir que a
part de ser una obra que a mi m'ha colpit molt i no m'ha deixat gens
indiferent, vaig haver de fer punta al llapis diverses vegades mentre el llegia,
per tantes paraules, expressions, metàfores... que volia destacar.
Us el recomano,
no dic de deixar-vos-el perquè pràcticament no trobaríeu pàgina que sense subratllar i penso que això us condicionaria i en certa manera, potser us en deixaríeu
d'altres que jo puc haver passat per alt.
He fet un petit
treball que recull tot el que he comentat i com a agraïment per haver-nos transportat,
per uns instants, al seu món ple de vivències, sentiments i emocions.
També, si em
permeteu, m'agradaria fer una tria de les moltes expressions que he anat assenyalant
en el llibre:
Els dies de la vida són un laboratori de novetats
contínues
Potser sí que els records són esperits que viatgen per la
sang, cap el cor, i alguns fan gleves.
¿No tenim associacions protectores d'animals, de la
natura, de l'aire, dels boscos, de l'aigua? Doncs hauríem de tenir una associació
protectora de paraules i d'expressions que es van perdent, tapades a poc a poc
per la pols del poc ús.
... les persones no som un procés científic, sinó imprecises
metàfores a vaivé dels sentiments.
Li vol parlar però les paraules se li agullonen al païdor.
Un dels aspectes sorprenents d'anar vivint és que
t'amplies.
Només ens habiten les persones que hem perdut, per molt
que ens hagin abandonat o traït.
El llarg gemec de l'univers és la música de fons que ens
acompanya.
Les emocions no són teòriques. Rauen en la bassa de la
sang. Falconades inevitables.
Per això la gent es mata i mata, o queda morta en vida.
Perquè no sap, ja no sap, ja no pot.
Sota la volta del firmament tatxonada d'estels, fer el
salt, fugir, expandir-se, eixarreir-se, desintegrar-se en la quimera.
Només donem el que podem donar, només podem oferir el que
tenim, o potser millor encara: el que ens manca.
Asseure's a la clariana del bosc, a prop del torrentol,
sota un arbre frondós (salze, castanyer, noguera, roure), esdevenir abstracció,
condormir i entrellucar la vacuïtat del cel blau. I de cop el dia es tapa.
Amb tot, hi ha un considerable tant per cent –no se quin-
de persones amb condicions morals que els acosten a la bondat, a la generositat
o la beneficència i al comportament dreturer amb els altres. Aquests rescabalen
de la resta (els malgirbats de cor i/o els podrits de ment) i posen un
esparadrap amb cotó fluix al tall per on perd sang la jugular del món.
 |
| Afegeix la llegenda |
Me n'he deixat
moltes, paraules, frases, i també expressions, però ja en parlarem un altre
dia.
I ja per acabar
només donar-te les gràcies, una vegada més, Josefa, per la teva presència entre
nosaltres i per la profunditat de les teves paraules que un cop llegides en el
paper et queden impreses en el cor.
Jossie Casanovas
Diverses dades interessants
sobre Josefa Contijoch:
VÍDEOS
Col·laboracions habituals en
mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals
|
Dones en Lluita, Agenda de la Dona, Nous Horitzons i La Revista
d'Osona
|
|
Premis literaris
|
|
Miquel Martí i Pol, 1981: Quadern de vacances: una lectura d' "El segon sexe"
|
|
Ciutat de Tarragona, 1981: Orient Express
|
|
Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de
novel·la, 1989: La dona liquada
|
|
Salvador Espriu de poesia de Calafell,
1994: Ales intactes
|
|
Màrius Torres, 2000: Les lentes il·lusions
|
|
Ciutat de Barcelona de narrativa, 2013: Sense alè
|
|
|
Altres dades literàries
|
Té publicat Quadern de vacances,
en edició compartida amb altres guanyadors, sota el títol de Premis Miquel Martí i Pol de poesia, anys 1981, 1982 i 1983. Coautora dels llibres Cartografies del desig : quinze escriptores i el seu món, 1998 i Memòria de
l'aigua : onze escriptores i el seu món, 1999. Forma part del Comitè d'Escriptores del PEN Club
des de la seva creació, l'any 1992
|
|
Llibres publicats
|
|
Narrativa
|
|
|
Receptes
per estimar. Barcelona: Ara Llibres, 2003
|
|
|
Novel·la
|
|
|
Potala. Barcelona: Laia, 1986
|
|
|
No
em dic Raquel. Barcelona: Laia, 1989
|
|
|
La
dona liquada. Barcelona: Columna, 1990
|
|
|
Rímmel. Barcelona: Columna - Ed. de l'Eixample, 1994
|
|
|
Amor
congelat. Tarragona: El Mèdol, 1997
|
|
|
Tòrrida
tardor. Tarragona: El Mèdol, 1997
|
|
|
Els
dies infinits. Barcelona: Columna, 2001
|
|
|
Sense alè. Barcelona:
Ed. de 1984, 2012
|
|
|
Poesia
|
|
|
Ales
intactes. Barcelona: Columna, 1996
|
|
|
Les
lentes il·lusions. Barcelona: Ed. 62, 2001
|
|
|
Congesta. Barcelona: Ed. 62, 2007
|
|
|
Obra escrita originalment en
altres llengües
|
|
De
la soledad primera, 1964 [poesia; castellà]
|
|
Aquello que he
visto, 1965 [poesia; castellà]
|
|
Tombstone
blues, 1967 [poesia; castellà]
|
|
|
|
|
|
|
.jpg)
