GEORGES MOUSTAKI - MARINA ROSSELL

Jossie Casanovas

PAÍS PETIT

"El meu país és tan petit", deia Miquel Martí i Pol, "que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist".

El Petit Príncep, en una de les moltes converses que té amb l'aviador, m'ha fet recordar aquesta frase tan ben musicada per Lluis Llach.

 "....M'agraden molt les postes de sol... en el teu petit planeta en tenies prou de fer córrer una mica la cadireta i podies veure el crepuscle cada cop que volies..."  diu l'aviador.

El  Petit Príncep respon:  " Un dia vaig veure pondre's el sol quaranta-tres vegades!... és que quan s'està molt trist, agrada de veure les postes de sol..."

-"Així doncs, els dia de les quaranta-tres vegades, n'estaves molt de trist?"

El Petit Príncep no va respondre.

Seria repetitiu parlar de Miquel Martí i Pol i de Lluis Llach, ens els sentim tan propers i tan nostres que poques coses noves podríem afegir, per això he volgut fer amb aquesta cançó un petit homenatge a aquest Petit, tan gran personatge que el dia 6 d'abril de 1943 va veure la llum a Estats Units, on el seu autor Antoine de Saint- Exupéry hi vivia des de 1941, tot i que no es va publicar fins 1946 després de la mort de Saint-Exupéry, nascut a Lió en 1900 i desaparegut l'any 1944 a bord d’un avió que es va estavellar el 31 de juliol de 1944. Les restes de l’aeronau no serien trobades fins al 2004.

El  dia de Sant Jordi, el president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre al nebot d’Antoine Saint-Éxupéry, Olivier d’Agay i president d’honor de la “Comissió de la Commemoració a Catalunya del 70 aniversari del Petit Príncep”.

Per a mi ha estat sempre una obra de "capçalera" perquè trobo que el seu contingut és una joia per llegir i rellegir.

Algunes de les seves frases:

Però els ulls són cecs... Cal cercar amb el cor...

La gent té estrelles que no són iguals.

És tan misteriós el país de les llàgrimes!

Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls

És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important

Només els infants saben el que cerquen

És trist d'oblidar un amic. No tothom l'ha tingut, un amic 

Diu la Guineu: "Només es coneixen les coses que domestiquem. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d'amics no n'hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm.

Jossie Casanovas

JOSEFA CONTIJOCH-UN NOU PREMI

01/05/13 02:00 - BARCELONA - MONTSE FRISACH

Premis a la constància

La centenària Joana Raspall, Josefa Contijoch, Narcís Comadira i Toni Gomila, entre els 14 guardonats en literatura, recerca i teatre en els premis Serra d'Or

01/05/13 02:00 - BARCELONA - MONTSE FRISACH

Joana Raspall, Josefa Contijoch i Narcís Comadira, a la primera fila de l'acte d'entrega dels premis Crítica Serra d'Or Foto: JOSEP LOSADA.

Un protagonisme especial va tenir l'escriptora Joana Raspall, del naixement de la qual enguany se celebra el centenari, que va rebre, després d'una llarga ovació, el premi al conjunt de la seva obra en la categoria de literatura infantil. “Aquest ja no és el meu temps. Ja no he de dir res, jo –va dir l'autora centenària, després de recollir el premi–. Només felicitar-vos per la feina per la poesia catalana i per la preparació dels nens i nenes.”

Contijoch, un cop més

Josefa Contijoch va rebre el premi en la categoria de novel•la per Sense alè, una obra d'aires autobiogràfics, de protagonisme coral, que rememora els anys seixanta i setanta des del punt de vista “dels llibres que llegíem, les pel•lícules que veiem i el qüestionament del fet literari”. Sense alè ja ha rebut el premi Ciutat de Barcelona i és finalista del premi Crexells.

FELICITATS JOSEFA!!! i que ens puguem anar trobant sempre!!!

No cal afegir cap paraula. Només des d'aqui fer-te arribar la nostra ENHORABONA i encoratjar-te a seguir conquerint premis.

De la Josefa en trobareu més d'una  referència en quasi tots el meus blogs.

A Joana Raspall l'enhorabona també pel conjunt de la seva obra i per aquests cent anys tan plens.
Podeu trobar un escrit del 5 de maig del 2012, sobre Joana Raspall a:
Blogs literaris a l'Escola de la Dona curs 11-12  (en el meu racó: XIUXIUEIG)

Jossie Casanovas