"El meu país és tan petit", deia Miquel Martí i Pol, "que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur
d'haver-lo vist".
El Petit Príncep, en
una de les moltes converses que té amb l'aviador, m'ha fet recordar aquesta
frase tan ben musicada per Lluis Llach.
"....M'agraden
molt les postes de sol... en el teu petit planeta en tenies prou de fer córrer
una mica la cadireta i podies veure el crepuscle cada cop que volies..." diu l'aviador.
El Petit Príncep respon: "
Un dia vaig veure pondre's el sol quaranta-tres vegades!... és que quan s'està
molt trist, agrada de veure les postes de sol..."
-"Així doncs, els dia de les quaranta-tres
vegades, n'estaves molt de trist?"
El Petit Príncep no va
respondre.
Seria repetitiu parlar
de Miquel Martí i Pol i de Lluis Llach, ens els sentim tan propers i tan
nostres que poques coses noves podríem afegir, per això he volgut fer amb
aquesta cançó un petit homenatge a aquest Petit, tan gran personatge que el dia
6 d'abril de 1943 va veure la llum a Estats Units, on el seu autor Antoine de
Saint- Exupéry hi vivia des de 1941, tot i que no es va publicar fins 1946
després de la mort de Saint-Exupéry, nascut a Lió en 1900 i desaparegut l'any
1944 a bord d’un avió que es va estavellar el 31 de juliol de 1944. Les restes
de l’aeronau no serien trobades fins al 2004.
El dia de Sant Jordi, el president de la
Generalitat, Artur Mas, va rebre al nebot d’Antoine Saint-Éxupéry, Olivier d’Agay i president d’honor de la
“Comissió de la Commemoració a Catalunya del 70 aniversari del Petit Príncep”.
Per a mi ha estat sempre una
obra de "capçalera" perquè trobo que el seu contingut és una joia per
llegir i rellegir.
Algunes de les seves frases:
Però
els ulls són cecs... Cal cercar amb el cor...
La
gent té estrelles que no són iguals.
És tan
misteriós el país de les llàgrimes!
Només
hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls
És el
temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important
Només
els infants saben el que cerquen
És trist
d'oblidar un amic. No tothom l'ha tingut, un amic
Diu la Guineu: "Només es coneixen les coses que
domestiquem. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a
les tendes. Però com que de tendes d'amics no n'hi ha, els homes ja no tenen
amics. Si vols un amic, domestica'm.
Jossie Casanovas
Bon dia, Jossie,
ResponEliminaEt felicito pel teu escrit i també pel VD, l'enhorabona.
Una abraçada,
Anna M. Moya
aquesta cançò em porta molt bons records. Una "trampa" preciosa. Gràcies Jossie, per fer País, encara que sigui petit.
ResponEliminaMolt maco aquest paral·lelisme poètic. Gràcies per retornar-me amb les frases adormides en els record, la bellesa d'esperit del creador del Petit Príncep.
ResponEliminaUn país petit com el nostre, i com el del petit protagonista és molt més fàcil de fer-lo nostre i conèixer-lo millor. Tenen mides assequibles, oi?
Glòria