Ja sé
que vaig una mica enrederida quan a blogs, però ja torno a ser aquí!!! i amb
ganes de fer coses.
Volia
començar on ho vaig deixar el curs passat, amb les entrevistes, però
permeteu-me aquesta llicència d'encetar el blog, aquest nou curs, amb un
treball sobre el poema "Veles e Vents" d'Ausiàs March que tant bé ens sap transmetre el meu
"estimat" Raimon.
Aquest
any estic fent Literatura i quan hem treballat Ausiàs March no me n'he pogut
estar.
"Veles
e Vents" ens explica la història d'un amor. L'autor fa el viatge des
d'Itàlia fins a València, un viatge on van sorgint situacions greus i
perilloses. Per aquest motiu demana ajuda als vents, perquè el portin fins a
terra per poder retrobar-se amb la seva estimada. Ell, però, no sap si el seu
amor és correspost.
Joan Fuster en fa una transcripció
en català actual:
Veles e vents compliran els meus desigs
fent camins
perillosos per la mar.
Veig armar-se
contra ells el Mestral i el Ponent;
el Xaloc i el
llevant, en canvi, els deuen ajudar
amb llurs amics
el Gregal i el Migjorn,
pregant
humilment al vent de Tramuntana
que els siga
parcial en el seu buf
i que tots cinc aconseguisquen
el meu retorn.
Bullirà el mar
com la cassola en forn,
mudant color i
l'estat natural,
i mostrarà odiar
tota cosa
que sobre ell s'ature
per un moment;
els peixos grans
i els petits correran a salvar-se
i cercaran
amagatalls secrets:
fugit del mar,
on han nascut i s'han criat,
saltaran a terra
com a gran remei.
Amor, sent de vós
més que no en sé,
i d'això me'n
romandrà la part pitjor;
de vós sap
aquell qui sense vós està.
Us compararé al
joc de daus
Jo tem la mort
per no absentar-me de vós,
perquè Amor és
anihilat per la mort;
però no crec que
el meu voler superat
puga ésser per
tal separació.
Estic recelós
que el vostre poc voler,
quan jo muira,
no em deixe en oblit;
només aquest
pensament em lleva delit del món
-car, vivint
nosaltres, no crec que això puga esdevenir-:
que després de
la meua mort, perdeu el vostre poder d'amar
i es convertisca
tot seguit en ira
i, jo forçat a
eixir d'aquest món,
tot el meu mal siga
solament no veure-us!
Amor, sent de vós
més que no en sé,
i d'això me'n
romandrà la part pitjor;
de vós sap
aquell qui sense vós està.
Us compararé al
joc de daus
