AUSIÀS MARCH

Ja sé que vaig una mica enrederida quan a blogs, però ja torno a ser aquí!!! i amb ganes de fer coses.

Volia començar on ho vaig deixar el curs passat, amb les entrevistes, però permeteu-me aquesta llicència d'encetar el blog, aquest nou curs, amb un treball sobre el poema "Veles e Vents" d'Ausiàs March que tant bé ens sap transmetre el meu "estimat" Raimon.

Aquest any estic fent Literatura i quan hem treballat Ausiàs March no me n'he pogut estar.

"Veles e Vents" ens explica la història d'un amor. L'autor fa el viatge des d'Itàlia fins a València, un viatge on van sorgint situacions greus i perilloses. Per aquest motiu demana ajuda als vents, perquè el portin fins a terra per poder retrobar-se amb la seva estimada. Ell, però, no sap si el seu amor és correspost.

Joan Fuster en fa una transcripció en català actual:

Veles e vents compliran els meus desigs

fent camins perillosos per la mar.

Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent;

el Xaloc i el llevant, en canvi, els deuen ajudar

amb llurs amics el Gregal i el Migjorn,

pregant humilment al vent de Tramuntana

que els siga parcial en el seu buf

i que tots cinc aconseguisquen el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color i l'estat natural,

i mostrarà odiar tota cosa

que sobre ell s'ature per un moment;

els peixos grans i els petits correran a salvar-se

i cercaran amagatalls secrets:

fugit del mar, on han nascut i s'han criat,

saltaran a terra com a gran remei.

Amor, sent de vós més que no en sé,

i d'això me'n romandrà la part pitjor;

de vós sap aquell qui sense vós està.

Us compararé al joc de daus

Jo tem la mort per no absentar-me de vós,

perquè Amor és anihilat per la mort;

però no crec que el meu voler superat

puga ésser per tal separació.

Estic recelós que el vostre poc voler,

quan jo muira, no em deixe en oblit;

només aquest pensament em lleva delit del món

-car, vivint nosaltres, no crec que això puga esdevenir-:

que després de la meua mort, perdeu el vostre poder d'amar

i es convertisca tot seguit en ira

i, jo forçat a eixir d'aquest món,

tot el meu mal siga solament no veure-us!

Amor, sent de vós més que no en sé,

i d'això me'n romandrà la part pitjor;

de vós sap aquell qui sense vós està.

Us compararé al joc de daus