A REVEURE! amb un tast del proper Curs: MONTSERRAT PUJOLAR

Un any més arriba l'hora de tancar el blog i com sempre, per una banda em queda aquest regust bonic de pensar en vacances i descans i per una altra aquesta sensació d'un espai buit que ja estic esperant omplir ben aviat. Sempre és una mica tristot quan s'acaba un curs i més quan hi ha hagut un molt bon ambient, bons companys/es, una matèria molt interessant i per damunt tot, transmesa per professores excepcionals.

A part d'això que em sembla em dec repetir cada any, per si de cas, no ho he mirat. SI és així, m'heu de perdonar, perquè és el que penso i el que sento.

A part d'això, com deia, la meva intenció era tancar el blog amb una sèrie de mini-entrevistes a diferents persones que pensava podria ser interessant, però ho vaig pensar massa tard i ara ja no hi sóc a temps. Ho tinc tot una mica embastat i no em queda més remei que esperar el proper any...

A manera de tast, però, si, voldria posar-hi la de la MONTSERRAT PUJOLAR, amiga meva, companya de "fatigues" a l'Escola i Gran Compositora de Sardanes, com a cloenda també, si m'ho permet del blog del Fede que tracta precisament de sardanes i les altres queden pendents.

La Montserrat Pujolar va néixer a Ripoll i en l'actualitat viu a Barcelona. Als tres anys va començar a estudiar solfeig i amb quatre ja tocava el piano en públic. Amb només quatre cursos aconseguí coronà una Carrera de deu, al Conservatori del Liceu.

El manresà Josep Llobet i Gassó publicà dos volums amb el títol: Montserrat Pujolar un destí musical"  que va editar l'Agrupació Sardanista de Ripoll.

Totes les sardanes estan enregistrades en diferents CD'S tot i que en el CD "Les sardanes de la Montserrat Pujolar" hi ha recollida tota la seva obra.

Proclamada "L'Ambaixadora de Ripoll" ha estat convidada a diferents indrets del nostre país, i darrerament, ha traspassat fronteres, fins i tot a l'Índia. va donar una conferència a L'Institut Cervantes de Nova Delhi. Alguns dels indis que aprenen la llengua castellana van poder veure com es balla la nostra dansa... tot plegat amb una exposició visual on s'hi podien veure els aplecs, les cobles i en definitiva escoltar la nostra música.

A més de donar conferències, forma part del  Jurat de Concursos de Composicions de Sardanes (compositors d'arreu presenten sardanes a concursos i aquest Jurat les ha d'estudiar, examinar i donar el seu veredicte). Una dia que vaig parlar amb ella n'hi havien arribat tretze...

Ha compost peces religioses, cants corals i ha musicat poemes. És autora de L'Himne del Mil·lenari del Monestir de Ripoll (1977) i de l'Himne de Catalunya en Miniatura.

L'any 1979 escriu la seva primera sardana "Amb l'esperit vibrant". Li segueixen: "Petitona", "Ripoll a l'entorn del Monestir", Cant a Martorelles, "Tarda de juny a la Gavarra", "L'aplec del vespre"... "A Sant Eudald".

Una imatge impactant va ser l'estrena de la seva sardana "Goig" on la Montserrat va dirigir set cobles i va entrar en el "Llibre dels Rècords Catalans".

Podria dir moltes i moltes coses més, però penso que és suficient perquè us en feu una idea.

La vaig conèixer quan érem jovenetes. Jo feia el batxillerat i ella estava acabant magisteri. Ens donava un cop de mà en algunes de les asignatures.

Ens ho vàrem passar d'allò més bé, perquè era una més entre nosaltres, i juntes compartirem moments molt bons, d'aquells que per més anys que passin se'ns queden gravats al pensament.

Han anat passant els anys i em fa molta il·lusió que sigui ella la primera d'aquestes mini-entrevistes. Així doncs, som-hi!

Hi ha un petit vídeo d'una de les moltes sardanes, però no he tingut temps d'acabar-lo, queda doncs pendent.

---------------------------------------------------------

 

Hola Montserrat, disposada una vegada més a que et facin preguntes? Aquesta vegada però no serà com les altres, procurarem que sigui una mica diferent.

Per què vas escollir compondre? 

  

No ho vaig escollir. M’hi vaig trobar. Se sabia que jo tenia un do natural i molta facilitat per la música i se'm va demanar “el meu granet de sorra”.

T'has sentit útil en la teva tasca?

          

Molt més del que mai no hauria pogut imaginar.

Quins beneficis t'ha aportat?

 

El moment de la inspiració i el moment de la creació són moments màgics, són moments sublims. Val la pena viure’ls. És una experiència que fuig del pla terrenal.

Els homenatges, les distincions, l’admiració i l’estimació que he rebut  són experiències engrescadores i molt gratificants.

Què t'ha decebut?

   

No res. Al contrari. Se m’ha donat més de l’imaginable.

Quins beneficis creus que ha aportat als altres?

 

Quan la creació musical es transforma en sons reals, qui l’escolta participa del meu treball. He tingut grans satisfaccions que m’han fet entendre el que els altres han rebut d’aquesta complicitat. Els he vist plorar d’emoció quan la música els ha arribat al més profund, els he vist ballar quan les meves sardanes els ha enlairat l’esperit, m’han explicat anècdotes lligades a la vivència de la meva música, l’han gaudit conduint, en moments íntims, en el dia a dia, en festes importants, etc.

A més, com a dona, he estat pionera en aquest camp de la composició ajudant a obrir un camí en un món que era eminentment d’homes.

Què en penses de la vida (amb una frase curta i concreta)

Penso que és el do més preuat.

T'hi sents còmode?

No només còmoda, m’hi sento feliç.

Si només poguessis salvar una ideologia, quina seria?

                     

Qualsevol ideologia que es basés en la defensa de la justícia.

Què no  tornaries a fer mai

       

Ara mateix no ho sé. No recordo res que em faci mal.

Què repetiries si tornessis a començar

 

Doncs… hauria de pensar-hi, però… crec que faria més o menys el mateix.

De quina cosa et sents més satisfeta

      

Dels meus fills. Ells són la meva gran obra. Una obra completa plena dels millors qualificatius.

On t'agradaria viure

 

Visc on m’agrada viure. A Barcelona. Ho vaig “decidir” als 7 anys quan només hi venia de visita. Al cap d’uns anys hi vaig estudiar les carreres de Magisteri i de Música i és on resideixo des del meu matrimoni.

Per què?  

          

Perquè hi ha tot o gairebé tot el que es pot necessitar. Bon clima, mar, muntanya, brogit, silenci, natura, asfalt, port, aeroport, Universitat, Liceu, Palau, Camp Nou, arquitectura, teatre, cinema, parcs, i un llarguíssim etc.

Una frase

            

Te la diré en castellà perquè la manllevo de la cançó d’inspiració xilena composta per la cantautora Violeta Parra  “Gracias a la vida que me ha dado tanto”  Me la repeteixo sovint i amb molt de convenciment. La meva vida mereix aquest cant d'agraïment.

Un consell

              

Uf, això és molt difícil. No sóc qui, però si haig de respondre ho faré. “Viure estimant”.

Vols dir alguna cosa sobre el moment polític?

           

Decepcionant, però amb l’esperança d’una Catalunya més sobirana.

Una  darrera reflexió

Jo diria als pares que eduquessin i ensenyessin llurs fills des de petits. De 0 a 7 anys és una gran etapa. És el gran moment de posar les bases a una bona construcció que mai no es pot descuidar però que, començant de petits, després es fa més fàcil. Ho dic per experiència. Funciona!!!

Moltes gràcies, Montserrat, pel teu temps. Que segueixis sent la missatgera de la sardana arreu, com fidel reflex de la nostra terra, i que t'acompanyi sempre aquesta energia i positivitat que desprens i s'encomana.

Una trobada de velles amigues , mirant les "velles" fotografies de l'escola,
malauradament una d'elles ja no és entre nosaltres

Jossie Casanovas