Pensant en una persona que ens ha deixat
Sobren silencis
i manquen paraules.
Sobra el gest
i manca un somriure.
Sobra la queixa
i manca l’alegria
Sobra un espai
i manca una presència
Somiant una mica
Com m’agradaria
que el cel,
brilles per tots igual;
que la vida
fos un niu,
on reposar cada nit
després del treball
de cada dia;
que la gent
fos transparent,
que les paraules
sortissin del cor
que el company
fos un Amic,
que l’Amic
fos un germà,
i el germà,
quelcom més
que una paraula
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada