La
festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra. Després de
l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.
Però també és el moment de la sembra, promesa del ressorgiment de la vida amb el
retorn del bon temps.
La tradició diu que en
aquestes dates hi ha una forta connexió entre els vius i els morts i per aquest
motiu hi ha diferents creences i maneres de seguir aquestes tradicions.
La més habitual és anar al
cementiri a portar un ramet de flors, moltes vegades perquè quan hi vagin els altres
parents, puguin veure com s'estimaven al mort..., d'altres, però, hi ha
aquelles persones que ho fan de cor i dediquen aquest dia a pregar d'una
manera especial pels tots els familiars i éssers estimats que ja no són entre
nosaltres.
També podem escoltar un
munt de llegendes que afirmen que els morts visiten als vius i es fan tota mena
de rituals on intervenen bruixes..., esperits... i fantasmes... que donen vida
a tot un col·lectiu d'estafadors que s'aprofiten de la bona fe de les persones,
amb falses promeses que podran parlar amb els seus difunts, etc. etc.
Deixant de banda tots
aquests rituals hi ha l'altra part de la festa més dolça que anomenem la Castanyada,
tot i que a poc a poc va essent substituïda per Halloween que es remunta a les
celebracions d'origen celta que els immigrants irlandesos
van portar als Estats Units i a partir d'aquí, es va començar
a estendre per la resta del món.
Però, tornem a casa nostra, parlàvem de la Castanyada . La Castanyada té el seu origen en el
ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits
secs i el vi bo eren els protagonistes d’aquestes celebracions de tardor que,
representàven l’anunci de l’imminent arribada de l'hivern.
Antigament un cop a la
taula hi feien tant de goig les castanyes, els moniatos i els panellets, amb el seu porronet de vi bo, no es podia tocar res, fins
que al voltant d'aquella mateixa taula, s'hi reunia tota la família i resaven
el rosari sencer. Jo sempre havia pensat que el rosari era això, el rosari, el
que resàvem a l'escola a la tarda, mentre fèiem labors, doncs no, això és només
la tercera part del rosari. Per resar el rosari complert s'ha de donar tres
voltes a les boletes... Penso com ho deuríem passar de malament els petits de
la casa (qui sap si potser també algun dels grans, encara que mai s'atreviria a
reconèixer-ho)... i que llarga se'ls devia fer aquella espera. Finalment es
podia "atacar" la taula.
La
festa de Tots Sants ha comptat també amb una tradició teatral. Arreu de
Catalunya, s'hi representava Don Juan Tenorio de José Zorrilla. La
vinculació de la peça a la festa deriva del seu caire fantàstic i del paper
protagonista dels difunts en el desenllaç de l'argument.
Sembla que darrerament se'n fan representacions en algun dels cementiris de Barcelona.
Jossie Casanovas
Com sempre m´ha agradat molt la teva manera d´explicar la Castanyada. M¨ha fet pensar en quan era petita i les castanyeres portaven mocador i manteleta. Una Abraçada.
ResponEliminaJossie:
ResponEliminaRecords del passat que els nous temps esborren.
Ja veus que finalment he conseguit entrar.
Adéu.
Dolors
Hola maca! M'ha agradat que recordessis com celebràvem abans les festes; el rosari, efectivament devia ser un bon martiri; a casa meva per sort no el resàvem aquell dia i podíem atacar directament les castanyes i els panellets. Una abraçada.
ResponEliminaJossie, Em va agradar molt el teu escrit de la castanyada. Em va sorprendre llegir que es representa "El Tenorio" en el cementiris,deu fer por i tot!
ResponEliminaADÉU