L'ARBRE SAGRAT

EMILI GUANYABÉNS i JANÉ  Nascut a Barcelona l'any 1860, va morir el 1941

Se'l coneix també com Emili Guanyavents ja que en un moment determinat de la seva vida es canvià el cognom.

 

Tipògraf, poeta, traductor, corrector i anarquista, com ell mateix es definia.

Com a corrector de l'Institut d'Estudis Catalans, posà al dia, entre d'altres, les obres completes de Narcís Oller i d'Ignaci Iglésies.

Participà en el Congrés Catalanista celebrat l'octubre de 1880.

 

Va col·laborar activament en el Diari Català (1881); La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del Consell de Redacció fins  1889); La Veu del Centre Català (1888), i l'Avenç, especialment entre 1892 i 1893.

Per mitjà de la Societat Tipogràfica, va entrar en contacte amb l'anarquisme i tal com van fer altres personatges de l'època, s'esforçà a fer compatible el seu intercionalisme anarquista amb el catalanisme. 

Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885.

Publicà  també, diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural l'any 1888

A partir de 1892 s'apartà de l'anarquisme.

Com a poeta estava seduït per un simbolisme d'inspiració maragalliana.

Moltes d'aquestes dades les he tret d'un antic diccionari, doncs no m'ha estat fàcil trobar massa informació de l'Emili Guanyabéns.

Em va caure a les mans, però, aquest poema que m'ha semblat molt adient pel dia d'avui. O si més no, per l'època actual i del que n'he fet aquest petit treball:

L'Arbre Sagrat és una antiga cançó popular, metafòrica, amb doble sentit.
És un cant reivindicatiu, d’esperança, de llibertat, que se solia cantar en les
èpoques que estava prohibit cantar Els Segadors i les altres cançons que
parlen clarament dels anhels de llibertat i de Catalunya.

L'ARBRE SAGRAT

 

Quan el van tallar de soca
va quedar sa eterna arrel.
Ja rebrota a ran de roca
amb el temps tocarà al cel.
rocurem que la brancada
pugui lliure respirar.
Res de murs res de teulada
que la privin de pujar.

Que a tots vents s'enrobusteixi,

Que esdevingui fort i alt,
Que al botxí que s'hi atreveixi
Se li osqui la destral
 

 Jossie Casanovas