Jordi Barre - Amb la Força de l'Amor

El dia 7 d'abril de 1920 al Rosselló va neixer Jordi Barre i he de reconèixer, no sense sentir-me immensament avergonyida, que fins fa ben poc no en sabia res, així també em vaig asabentar de la seva mort el dia 16 de febrer de l'any passat, als 91 anys.

 

Després de 30 anys de direcció d'una orquestra de ball com a músic i cantant, coneix a Esteve Albert que li obre les portes de la música catalana.

 

Joan Cairol i Jordi Pere Cerdà li escriuen el tex del que seria la seva  primera cançó "Canta perpinyà". D'ençà de llavors Jordi Barre ha estat sempre fidel a la llengua catalana, "la llengua del cor retrobada, tot exaltant arreu del món la veu dels seus més grans poetes: Josep Carner, Josep Maria Andreu, Jordi Pere Cerdà, Joan Maragall, Jaume Queralt... i més particularment les de Joan Cairol i Joan Tocabens amb els quals teixeix lligams d'una fecunda col·laboració", en paraules de Jaume Queralt i Joan Pere Lacombe.

 

Referent al conjunt de la seva carrera em sembla interessant fer esment a Joan Tocabens i a  Joan Pere Lacombe. Diu Pere Verdaguer: "Joan Tocabens és segurament l'escriptor més productiu i polifacètic de les lletres nord-catalanes. En efecte, d'ençà d'una quinzena d'anys no ha cessat de treballar en els gèneres més diversos. Primer com a professor de l'Institut Universitari de Perpinyà amb la publicaciò de nombrosos mètodes d'ensenyament del català, aixì com de material destinat a la coneixença del medi i del patrimoni. D'altra banda, en el camp de la creaciò literària ha conreat la poesia, la cançò (és el lletrista privilegiat de Jordi Barre), i sobretot la novel.la d'èxit popular com el Premi Vila de Perpinyà -Quan sagna el Llobregat-

El resultat d'aquesta experiència són un seguit d'obres teatrals, fetes en col·laboració amb el cantant Jordi Barre i l'empresari Joan Pere Lacombe-Massot, que constitueixen una fita exepcional en el marc del teatre històric".

Una carrera rica de milers d'espectacles, de més de dues centes cançons, d'una vintena de discos i de múltiples emissions de televisió. També en teatre, Jordi Barre feia quaranta anys que s'encarregava de la direcció del Pessebre Vivent de Perpinyà, una obra que es representa cada Nadal amb cançons tradicionals catalanes.

Barre també era al darrere d'algunes de les cançons més conegudes al nord del país, com Parlem català i Els hi fotrem, que s'ha convertit en un dels himnes oficiosos de l'USAP (Union Sportive des Arlequins Perpignanais- equip francés de rugby).

 ELS HI FOTREM    -Jordi Barre- (un fragment)

............ 
Els hi fotrem...
Tot un poble d'una sola veu,              
cridarà ben fort: ollada!                                                                 
Aixecant ben alt la seva
bandera
per la glòria catalana.
Els hi fotrem....

Barre havia portat aquestes cançons per tots els racons dels Països Catalans, l'Alguer, París, Anglaterra, el Japó...

Gràcies a la seva significativa carrera i àmplia obra,  va rebre nombroses distincions entre les quals l'Ordre National du Mérite i l'Ordre National des Palmes Académiques a l'estat francès, el 1982 se li va concedir un Disc d'Or; el 1999 va rebre el premi Joan Blanca a favor de la defensa del català, i el 1992, la Creu de Sant Jordi.

Però per a ell, la més bella recompensa, és sense cap dubte, la que li atorgà el seu públic a cada recital: el polsar del seu cor que es fonia amb cada cançó, mogut per una mateixa força: La Força de l'Amor.

Jo que he estat una gran seguidora de la Nova Cançó, se'm va escapar aquest cantautor, un dels mes emblemàtics de la nostra Catalunya Nord.

Des d'aqui vull demanar-li perdó, i m'ha semblat que de la millor manera que ho podia fer, era dedicant-li aquest petit treball.

 

     Amb la Força de l'Amor

Amb la Força de l'Amor
vull esborrar les fronteres
que defenen el tresor
d'unes noves primaveres,
amb la força de l'amor!

Vull regar la nostra terra
amb les cançons del meu cor,
perquè caiguin les barreres,
perquè s'enfugi el rancor,
amb la força de l'amor!

I tu el company que has partit,
tu l'amiga que te'n vas,
ho sentiràs com un crit
que deturarà el teu pas,
i segur que tornaràs!

I tu el germà que reposes,
i tu el pare que has marxat,
en el teu cel ple de roses,
en la teva eternitat,
sóc segur que em sentiràs!

Per nostra parla estimada
vull composar uns cants de llum,
que pugin per la brancada,
que s'aixequin com un fum
tot dret fins a l'estelada;

I per tots nostres infants
vull escriure un món millor
sense guerra sense fam,
sense injustícia ni por,
entre l'ocell i la flor.

Amb la força de l'amor
només l'amor vull donar
que em fa viure i respirar
i fa bategar el meu cor,
amb el to de la tendresa,
amb el sol de la bellesa,
amb el do de la puresa,
amb la força de l'amor!

Jossie Casanovas