diumenge, 30 de desembre del 2012

FESTA DEL PI - CENTELLES


Fa 88 anys a Sant Andreu va néixer una nena. La padrina va ser contundent: "si no li poseu Coloma no vindré al bateig". El padrí pensava: "que li posin com vulguin, de segon nom es dirà Montserrat i amb aquest nom és amb el que la coneixerà tothom". I així va ser. Ah! La padrina no es va presentar el dia del bateig. Van passar els anys i un bon dia van aterrar a Centelles i explicant aquesta historia a uns bons amics del poble, li van fer saber que era millor no fer cap comentari sobre aquest fet, ja que la patrona de Centelles és precisament, Santa Coloma.
Aquesta nena és la meva mare, la Montserrat, com la coneix tothom. Fins aquí l'anècdota.

Santa Coloma és el dia 31 de desembre i suposo que per no coincidir amb cap d'any, a Centelles el dia 30 es celebra la FESTA DEL PI.  
Aquesta festa es relaciona amb el solstici d'hivern, però s'havia de buscar un sentit religiós per tal de "santificar-la" i ben aviat van trobar la solució. La llegenda diu que a Santa Coloma, una noieta verge de la qual se'n sap ben poca cosa, va ser lligada a un pi, martiritzada i cremada.


La festa comença de bon matí. Al voltant de l'església es reuneixen una colla d'homes i cada vegada més, alguna noia, amb el seu trabuc , són els trabucaires, però com que disparar salves de pólvora ells en diuen galejar, a Centelles, els trabucaires reben el nom de galejadors. Van vestits amb roba tradicional: barretina, camisa blanca, llacet i pantalons de vellut... i tampoc hi falta la faixa vermella.

Després de la missa de set i un cop hi han fet cap tots,  comencen a marxar cap al bosc amb un carro tirat per bous que servirà per portar el pi cap el poble.
Pel camí comença a clarejar i podem veure la silueta del Tagamanent retallada sobre el massís del Montseny que fa encara més bonic el decorat.
Ha arribat l'hora d'omplir la panxa: botifarres, pa amb tomàquet i els porrons de vi que corren d'una banda a l'altra.
Un cop tothom ben tip, es talla el pi que ja havia estat prèviament escollit el dia 26 de desembre, es col·loca damunt del carro ben fermat, perquè ha d'anar de peu dret. Aleshores comença la tornada cap al poble. Els trabucs ja no descansen fins arribar al centre de la plaça major.


Per alguns el pi representa l'anunci de la bona nova per al poble, de la vida que tornarà a florir i es tornarà a multiplicar, però a la vegada és també la venjança pel martiri de Santa Coloma.
Un cop a la plaça, els galejadors es posen un al costat de l'altre, ataconen de pólvora els trabucs i comencen a disparar primer un, després el de la seva dreta i així fins fer-ho tots junts. Ja us podeu imaginar el cruiximent que fa tot el poble.

Cap allà la una, ja arribem al final de la festa. El carro amb el pi, va cap a la placeta de l'església, l'església amb les portes obertes de bat a bat ja que ha de rebre l'ofrena amb tots els honors. Es deslliga el pi, i el que fins aleshores era presentat com una victòria  ara es gira en contra seu, ara les divinitats cristianes li faran pagar el càstig. El deixen ajagut al peu de les escales, el tornen a posar en posició vertical i al capdamunt s'hi enfila un galejador. Els de sota fan giravoltar el pi. Acabada la dansa és arrossegat cap dins l'església i col·locat al peu de l'altar, un cop serrat el tronc ran de la capçada. L'arbre s'engalana amb cinc ramells de pomes i cinc garlandes, i després es penja sobre l'altar major, mentre els assistents entonen l'himne de Santa Coloma.
 
”Patrona de Centelles,
coloma ocell del cel,
guieu ver el camí de les estrelles,
aquest poble fidel”.

El Pi resta penjat fins el dia 6 de gener. Aquest dia el despenjaran i cada família es quedarà amb un bri que el guardarà tot l'any, diuen, que per protegir-se de les malastrugances.
En realitat no es troba rastre d'aquesta festa abans del segle XVIII. Sembla que la va instituir el gremi de flequers de la vila i que commemora la mort de Santa Coloma de Sens, cremada lligada a un pi.


Tot i que sembla que en aquesta celebració s´hi barregen una  mica llegendes, historia i festa, la veritat és que és interessant de veure i si pot ser, viure-la des del principi. Us animo a anar-hi, això si, però, no us descuideu un bon abric i taps per a les orelles.

Jossie Casanovas 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada