CARTA ALS REIS

No vull que se m'escapi aquesta nit màgica sense deixar volar els meus desitjos i escriure amb les paraules màgiques, aquelles que surten del cor, tot el que m'agradaria que em portessin els reis. Tant se me'n dona si vénen de l'Orient, d'Andalusia o no han existit mai... Qui sap si en algú raconet de la nostra galàxia o d'una altra o en un petit planeta com el del Petit Príncep que podia anar movent la seva cadireta tantes vegades com volia per veure sortir el sol, quan estava trist, qui sap, deia, si algú les escoltarà, i podrà fer-hi alguna cosa.

Ja sé que el que demano no és senzill i que no serà pas possible concedir-m'ho tot, però penso que si som molts i molts i molts que ho demanem i en fem un núvol ben gran, aleshores és possible que algú s'hi fixi i  qui sap... si podríem posar aquell primer granet de sorra per anar fent a poc a poc, el cim.

Demano, doncs: Pau per a tots els pobles, benestar per el nens, companyia per a les persones grans, salut, feina, lleialtat, honestedat i amor, cascades d'amor que netegin boscos, rius, oceans, l'aire que respirem, l'aigua que bevem..., que el foc cremi totes les coses negatives i la terra torni a donar-nos els seus fruits nets i esperançadors...

Potser demano massa oi?

Jossie Casanovas