Avui, com cada dissabte, abans de llevar-me i fent una
mica "el mandra" tot escoltant la radio, he sentit la noticia que
m'ha despertat de cop. Ens havia deixat una de les grans, per no dir la més
gran del nostre teatre.
Anna Lizaran que ja va haver de suspendre les seves
darreres actuacions a "La Bête",
una dona plena de força, d'energia, de vida...
finalment l'han vençut només amb 68 anys i ha deixat orfes el teatre, els
companys i els espectadors.
No puc parlar de la persona, he sentit paraules molt
boniques sobre com era, jo només puc parlar com espectadora. No calia saber de
què anava l'obra, la seva presència en el repartiment ja t'empenyia a anar-hi.
Cap paper li quedava curt sempre els sobrepassava. Tant en teatre, com en cinema o en televisió... o en qualsevol altre
cosa, dir: "La Lizaran", era
ja sinònim d'èxit assegurat.
Anna, tu no em coneixes, no saps ni que existeixo, però
a mi em sembla com si t'hagués conegut de sempre, els teus primers treballs al
Teatre Lliure de Gràcia, recordo també el Fabià Puigserver, els teus papers
dramàtics i els que ens feien riure en algunes sèries televisives.
Avui jo he perdut alguna cosa que em sentia una mica
meva i suposo que com jo a milers de persones els hi ha passat el mateix.
Descansa en pau, allà on siguis i si pots, segueix fent
la teva feina. Tant de bo "algú" en pugui gaudir tal com ho hem fet
nosaltres.
Gràcies, Anna
Jossie Casanovas
Jossie, molt encertat aquest homenatge a la gran dona de teatre. Moltes gràcies; has fet un bon treball. Jo també m'he sentit molt malament en saber la trista notícia.
ResponEliminaM´has emocionat.A mi també m´agradava molt l´Anna. Tant en papers dramàtic com còmics. I en privat es veu que era molt agradable i molt bona amiga. La nostra directora del teatre, la Mònica, la coneixia molt i sempre ens en parlava molt bé.
ResponElimina