ESPRIU - RAIMON

Aquest any commemorem els 100 anys del naixement de SALVADOR ESPRIU. Parlar d'Espriu seria repetir el que tots més o menys coneixem: un home seriós, potser no tant com se'ns ha mostrat quasi bé sempre..., profund..., compromès..., i podríem anar-hi afegint molts més adjectius. Penso, que tot i que se'l considera un del autors cabdals de la literatura catalana, també ha estat, en la seva vessant personal, el gran desconegut.

Agustí Pons ha publicat recentment una biografia que anomena: Espriu, transparent, i segons diu, coneixerem una part de l'Espriu desconeguda per la majoria (un Espriu "transparent" darrera aquest posat seriós).

Un altre publicació interessant pot ser un recull d'unes vint i cinc cartes entre Espriu i Joan Vinyoli.

Espriu, en el seu viatge pel Mediterrani a bord del  Ciudad de Cádiz va conèixer al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel de qui enguany també se celebra el centenari del seu naixement (3 d'agost 1913).

Rosselló-Pòrcel va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va tenir com a professor Carles Riba, i com a companys, entre altres, Salvador Espriu i Joan Vinyoli. Algunes de les  seves obres són: Nou poemes (1935), Quadern de sonets (1934), Imitació del foc (1938)....

Políticament, sabem que tenia simpaties socialistes i que participà com a delegat al congrés de la Unió Federal dels Estudiants Hispànics a Madrid, l'any 1931. Es feia anomenar: El català de Mallorca. Va ser un gran impulsor de la incorporació de la literatura de les Illes Balears als corrents peninsulars, mantenint sempre molt  arrelats els seus lligams amb Mallorca. Morí de tuberculosi al sanatori del Brull el 5 de gener de1938.

Tornem a l'Espriu, durant aquest any estan previstos una sèrie d'actes: Ja es va fer L'Acte inaugural al Palau de la Música i posteriorment se n'hi afegiran d'altres  a Arenys de Mar; a Santa Coloma de Farners; a Barcelona, al CCCB; etc. Sembla ser, però, que molts dels que estaven previstos s'hauran se suprimir per falta de pressupost...

A l'espectacle del Palau entre música i veu que hi van posar diversos actors , músics i cantants, m'agradaria destacar la presencia de tres poetes: Sala Valldaura, Josep Pedrals i Manuel Forcano.

Cal tenir ben present la figura d'aquest poeta i d'una manera molt especial aquest any, per tal de fer-lo arribar a tots aquells que potser encara no el coneixen prou i recordar que va saber dir coses com aquestes: "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble...", "però hem viscut per salvar-vos els mots" a Inici de càntic en el temple, o "Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo" i una darrera, perquè em sembla que m'estic allargant massa: "Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més..." a Indesinenter, temes que avui estan de rabiosa actualitat i que ben bé es podrien haver escrit ara.

En aquest enllaç: http://w.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php  hi podeu trobar la seva biografia, els premis rebuts, així com el conjunt de la seva obra: Poesia, Novel·la,  Narrativa breu     Narrativa infantil i juvenil, Teatre, Crítica literària o assaig ...

He triat un dels molts poemes que van ser musicats per Raimon i com que aquest any també celebrem el 50è aniversari de la seva primera actuació a Barcelona, m'ha semblat adient fer un treball conjunt d'Espriu i Raimon.

.

I ara sí, voldria dir quatre paraules sobre Raimon. Fa 50 anys aquest xicotet de Xàtiva ens va fer vibrar sota la força d'un Vent i el crit d'un Diguem no, en uns moments que "veníem d'un llarg silenci" i ens aplegàvem per alçar la veu que s'esforçaven per silenciar.

A l'Espai Arts Santa Mònica s'ha fet una exposició: Al vent del món. A l'exposició hi podem trobar fotografies amb Pla, Miró, Tapies..., articles a la revista Destino, al Diari de Barcelona, tots els documents amb el segell de "censurat", anul·lat"...

Raimon a musicat a: Ausiàs March, Pere Quart, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, fins i tot a Victor Jara, assassinat l'any 1973 a Xile sota el règim de Pinochet, però ens centrarem amb els poemes de Salvador Espriu, amb qui va tenir una sintonia molt especial.

Així doncs aquest treball és el meu granet de sorra per aquest any 2013, en el qual no tot han de ser noticies entristidores, de moment, en tenim una de ben positiva.

Jossie Casanovas