diumenge, 30 de desembre del 2012

FESTA DEL PI - CENTELLES


Fa 88 anys a Sant Andreu va néixer una nena. La padrina va ser contundent: "si no li poseu Coloma no vindré al bateig". El padrí pensava: "que li posin com vulguin, de segon nom es dirà Montserrat i amb aquest nom és amb el que la coneixerà tothom". I així va ser. Ah! La padrina no es va presentar el dia del bateig. Van passar els anys i un bon dia van aterrar a Centelles i explicant aquesta historia a uns bons amics del poble, li van fer saber que era millor no fer cap comentari sobre aquest fet, ja que la patrona de Centelles és precisament, Santa Coloma.
Aquesta nena és la meva mare, la Montserrat, com la coneix tothom. Fins aquí l'anècdota.

Santa Coloma és el dia 31 de desembre i suposo que per no coincidir amb cap d'any, a Centelles el dia 30 es celebra la FESTA DEL PI.  
Aquesta festa es relaciona amb el solstici d'hivern, però s'havia de buscar un sentit religiós per tal de "santificar-la" i ben aviat van trobar la solució. La llegenda diu que a Santa Coloma, una noieta verge de la qual se'n sap ben poca cosa, va ser lligada a un pi, martiritzada i cremada.


La festa comença de bon matí. Al voltant de l'església es reuneixen una colla d'homes i cada vegada més, alguna noia, amb el seu trabuc , són els trabucaires, però com que disparar salves de pólvora ells en diuen galejar, a Centelles, els trabucaires reben el nom de galejadors. Van vestits amb roba tradicional: barretina, camisa blanca, llacet i pantalons de vellut... i tampoc hi falta la faixa vermella.

Després de la missa de set i un cop hi han fet cap tots,  comencen a marxar cap al bosc amb un carro tirat per bous que servirà per portar el pi cap el poble.
Pel camí comença a clarejar i podem veure la silueta del Tagamanent retallada sobre el massís del Montseny que fa encara més bonic el decorat.
Ha arribat l'hora d'omplir la panxa: botifarres, pa amb tomàquet i els porrons de vi que corren d'una banda a l'altra.
Un cop tothom ben tip, es talla el pi que ja havia estat prèviament escollit el dia 26 de desembre, es col·loca damunt del carro ben fermat, perquè ha d'anar de peu dret. Aleshores comença la tornada cap al poble. Els trabucs ja no descansen fins arribar al centre de la plaça major.


Per alguns el pi representa l'anunci de la bona nova per al poble, de la vida que tornarà a florir i es tornarà a multiplicar, però a la vegada és també la venjança pel martiri de Santa Coloma.
Un cop a la plaça, els galejadors es posen un al costat de l'altre, ataconen de pólvora els trabucs i comencen a disparar primer un, després el de la seva dreta i així fins fer-ho tots junts. Ja us podeu imaginar el cruiximent que fa tot el poble.

Cap allà la una, ja arribem al final de la festa. El carro amb el pi, va cap a la placeta de l'església, l'església amb les portes obertes de bat a bat ja que ha de rebre l'ofrena amb tots els honors. Es deslliga el pi, i el que fins aleshores era presentat com una victòria  ara es gira en contra seu, ara les divinitats cristianes li faran pagar el càstig. El deixen ajagut al peu de les escales, el tornen a posar en posició vertical i al capdamunt s'hi enfila un galejador. Els de sota fan giravoltar el pi. Acabada la dansa és arrossegat cap dins l'església i col·locat al peu de l'altar, un cop serrat el tronc ran de la capçada. L'arbre s'engalana amb cinc ramells de pomes i cinc garlandes, i després es penja sobre l'altar major, mentre els assistents entonen l'himne de Santa Coloma.
 
”Patrona de Centelles,
coloma ocell del cel,
guieu ver el camí de les estrelles,
aquest poble fidel”.

El Pi resta penjat fins el dia 6 de gener. Aquest dia el despenjaran i cada família es quedarà amb un bri que el guardarà tot l'any, diuen, que per protegir-se de les malastrugances.
En realitat no es troba rastre d'aquesta festa abans del segle XVIII. Sembla que la va instituir el gremi de flequers de la vila i que commemora la mort de Santa Coloma de Sens, cremada lligada a un pi.


Tot i que sembla que en aquesta celebració s´hi barregen una  mica llegendes, historia i festa, la veritat és que és interessant de veure i si pot ser, viure-la des del principi. Us animo a anar-hi, això si, però, no us descuideu un bon abric i taps per a les orelles.

Jossie Casanovas 


dimarts, 18 de desembre del 2012

BONES FESTES

 
 
Que el proper dia 24 sigui per a tots una veritable “bona nit” i que en despertar el dia 25, s’hagin esvaït tots els mals sons d’aquest 2012 perquè puguem emmirallar-nos en aquest petit nadó i anar creixent amb la seguretat i la certesa que iniciarem el camí encertat... I, si no és demanar massa, que en aquest camí ens hi acompanyin la Pau, l’Harmonia, l’Amistat i una guspira de Llum per il·luminar les “zones fosques”.

Tot és factible! Només cal desitjar-ho amb tota la força de la ment i el cor. Així doncs, malgrat tots els possibles petits entrebancs, us desitjo que tingueu un bon any 2013 i que puguem veure fets realitat, al menys, algun dels nostres somnis.

                                                                                                                                                           Jossie

                                                                             

                                                                                                   

 

 

dilluns, 10 de desembre del 2012

Jordi Barre - Amb la Força de l'Amor


El dia 7 d'abril de 1920 al Rosselló va neixer Jordi Barre i he de reconèixer, no sense sentir-me immensament avergonyida, que fins fa ben poc no en sabia res, així també em vaig asabentar de la seva mort el dia 16 de febrer de l'any passat, als 91 anys.
 
Després de 30 anys de direcció d'una orquestra de ball com a músic i cantant, coneix a Esteve Albert que li obre les portes de la música catalana.
 
Joan Cairol i Jordi Pere Cerdà li escriuen el tex del que seria la seva  primera cançó "Canta perpinyà". D'ençà de llavors Jordi Barre ha estat sempre fidel a la llengua catalana, "la llengua del cor retrobada, tot exaltant arreu del món la veu dels seus més grans poetes: Josep Carner, Josep Maria Andreu, Jordi Pere Cerdà, Joan Maragall, Jaume Queralt... i més particularment les de Joan Cairol i Joan Tocabens amb els quals teixeix lligams d'una fecunda col·laboració", en paraules de Jaume Queralt i Joan Pere Lacombe.
 
Referent al conjunt de la seva carrera em sembla interessant fer esment a Joan Tocabens i a  Joan Pere Lacombe. Diu Pere Verdaguer: "Joan Tocabens és segurament l'escriptor més productiu i polifacètic de les lletres nord-catalanes. En efecte, d'ençà d'una quinzena d'anys no ha cessat de treballar en els gèneres més diversos. Primer com a professor de l'Institut Universitari de Perpinyà amb la publicaciò de nombrosos mètodes d'ensenyament del català, aixì com de material destinat a la coneixença del medi i del patrimoni. D'altra banda, en el camp de la creaciò literària ha conreat la poesia, la cançò (és el lletrista privilegiat de Jordi Barre), i sobretot la novel.la d'èxit popular com el Premi Vila de Perpinyà -Quan sagna el Llobregat-
El resultat d'aquesta experiència són un seguit d'obres teatrals, fetes en col·laboració amb el cantant Jordi Barre i l'empresari Joan Pere Lacombe-Massot, que constitueixen una fita exepcional en el marc del teatre històric".
Una carrera rica de milers d'espectacles, de més de dues centes cançons, d'una vintena de discos i de múltiples emissions de televisió. També en teatre, Jordi Barre feia quaranta anys que s'encarregava de la direcció del Pessebre Vivent de Perpinyà, una obra que es representa cada Nadal amb cançons tradicionals catalanes.

Barre també era al darrere d'algunes de les cançons més conegudes al nord del país, com Parlem català i Els hi fotrem, que s'ha convertit en un dels himnes oficiosos de l'USAP (Union Sportive des Arlequins Perpignanais- equip francés de rugby).

 ELS HI FOTREM    -Jordi Barre- (un fragment)
............ 
Els hi fotrem...
Tot un poble d'una sola veu,              
cridarà ben fort: ollada!                                                                 
Aixecant ben alt la seva
bandera
per la glòria catalana.
Els hi fotrem....

Barre havia portat aquestes cançons per tots els racons dels Països Catalans, l'Alguer, París, Anglaterra, el Japó...
Gràcies a la seva significativa carrera i àmplia obra,  va rebre nombroses distincions entre les quals l'Ordre National du Mérite i l'Ordre National des Palmes Académiques a l'estat francès, el 1982 se li va concedir un Disc d'Or; el 1999 va rebre el premi Joan Blanca a favor de la defensa del català, i el 1992, la Creu de Sant Jordi.

Però per a ell, la més bella recompensa, és sense cap dubte, la que li atorgà el seu públic a cada recital: el polsar del seu cor que es fonia amb cada cançó, mogut per una mateixa força: La Força de l'Amor.

Jo que he estat una gran seguidora de la Nova Cançó, se'm va escapar aquest cantautor, un dels mes emblemàtics de la nostra Catalunya Nord.

Des d'aqui vull demanar-li perdó, i m'ha semblat que de la millor manera que ho podia fer, era dedicant-li aquest petit treball.
 

Amb la Força de l'Amor
vull esborrar les fronteres
que defenen el tresor
d'unes noves primaveres,
amb la força de l'amor!

Vull regar la nostra terra
amb les cançons del meu cor,
perquè caiguin les barreres,
perquè s'enfugi el rancor,
amb la força de l'amor!

I tu el company que has partit,
tu l'amiga que te'n vas,
ho sentiràs com un crit
que deturarà el teu pas,
i segur que tornaràs!

I tu el germà que reposes,
i tu el pare que has marxat,
en el teu cel ple de roses,
en la teva eternitat,
sóc segur que em sentiràs!

Per nostra parla estimada
vull composar uns cants de llum,
que pugin per la brancada,
que s'aixequin com un fum
tot dret fins a l'estelada;

I per tots nostres infants
vull escriure un món millor
sense guerra sense fam,
sense injustícia ni por,
entre l'ocell i la flor.

Amb la força de l'amor
només l'amor vull donar
que em fa viure i respirar
i fa bategar el meu cor,
amb el to de la tendresa,
amb el sol de la bellesa,
amb el do de la puresa,
amb la força de l'amor!


Jossie Casanovas