Fa 88 anys a Sant Andreu va néixer una nena. La padrina
va ser contundent: "si no li poseu Coloma no vindré al bateig". El
padrí pensava: "que li posin com vulguin, de segon nom es dirà Montserrat
i amb aquest nom és amb el que la coneixerà tothom". I així va ser. Ah! La
padrina no es va presentar el dia del bateig. Van passar els anys i un bon dia
van aterrar a Centelles i explicant aquesta historia a uns bons amics del poble,
li van fer saber que era millor no fer cap comentari sobre aquest fet, ja que
la patrona de Centelles és precisament, Santa Coloma.
Aquesta nena és la meva mare, la Montserrat, com la
coneix tothom. Fins aquí l'anècdota.
Santa Coloma és el dia 31 de desembre i suposo que per
no coincidir amb cap d'any, a Centelles el dia 30 es celebra la FESTA DEL PI.
Aquesta festa es relaciona amb el solstici d'hivern,
però s'havia de buscar un sentit religiós per tal de "santificar-la"
i ben aviat van trobar la solució. La llegenda diu que a Santa Coloma, una
noieta verge de la qual se'n sap ben poca cosa, va ser lligada a un pi,
martiritzada i cremada.
Després de la missa de set i un cop hi han fet cap
tots, comencen a marxar cap al bosc amb
un carro tirat per bous que servirà per portar el pi cap el poble.
Pel camí comença a clarejar i podem veure la silueta
del Tagamanent retallada sobre el massís del Montseny que fa encara més bonic
el decorat.
Ha arribat l'hora d'omplir la panxa: botifarres, pa amb
tomàquet i els porrons de vi que corren d'una banda a l'altra.
Un cop tothom ben tip, es talla el pi que ja havia
estat prèviament escollit el dia 26 de desembre, es col·loca damunt del carro
ben fermat, perquè ha d'anar de peu dret. Aleshores comença la tornada cap al
poble. Els trabucs ja no descansen fins arribar al centre de la plaça major.
Per alguns el pi representa l'anunci de la bona nova
per al poble, de la vida que tornarà a florir i es tornarà a multiplicar, però
a la vegada és també la venjança pel martiri de Santa Coloma.
Un cop a la plaça, els galejadors es posen un al costat
de l'altre, ataconen de pólvora els trabucs i comencen a disparar primer un,
després el de la seva dreta i així fins fer-ho tots junts. Ja us podeu imaginar
el cruiximent que fa tot el poble.
Cap allà la una, ja arribem al final de la festa. El
carro amb el pi, va cap a la placeta de l'església, l'església amb les portes
obertes de bat a bat ja que ha de rebre l'ofrena amb tots els honors. Es deslliga el pi, i el que fins aleshores
era presentat com una victòria ara es gira en contra seu, ara les divinitats
cristianes li faran pagar el càstig. El deixen ajagut al peu de les escales, el
tornen a posar en posició vertical i al capdamunt s'hi enfila un galejador. Els
de sota fan giravoltar el pi. Acabada la dansa és
arrossegat cap dins l'església i col·locat al peu de l'altar, un cop serrat el
tronc ran de la capçada. L'arbre s'engalana amb cinc ramells de pomes i cinc
garlandes, i després es penja sobre l'altar major, mentre els assistents
entonen l'himne de Santa Coloma.
”Patrona
de Centelles,
coloma ocell del cel,
guieu ver el camí de les estrelles,
aquest poble fidel”.
coloma ocell del cel,
guieu ver el camí de les estrelles,
aquest poble fidel”.
El Pi resta penjat fins el dia 6 de gener. Aquest dia el despenjaran i
cada família es quedarà amb un bri que el guardarà tot l'any, diuen, que per
protegir-se de les malastrugances.
En realitat no es troba rastre d'aquesta festa abans del segle
XVIII. Sembla que la va instituir el gremi de flequers de la vila i que
commemora la mort de Santa Coloma de Sens, cremada lligada a un pi.
Tot i que sembla que en aquesta celebració s´hi barregen una mica llegendes, historia i festa, la veritat és que és interessant de
veure i si pot ser, viure-la des del principi. Us animo a anar-hi, això si,
però, no us descuideu un bon abric i taps per a les orelles.
Jossie Casanovas
.jpg)
