Aquest any commemorem els 100
anys del naixement de SALVADOR ESPRIU. Parlar d'Espriu seria repetir el que
tots més o menys coneixem: un home seriós, potser no tant com se'ns ha mostrat
quasi bé sempre..., profund..., compromès..., i podríem anar-hi afegint molts
més adjectius. Penso, que tot i que se'l considera un del autors cabdals de la
literatura catalana, també ha estat, en la seva vessant personal, el gran
desconegut.
Agustí Pons ha publicat
recentment una biografia que anomena: Espriu,
transparent, i segons diu, coneixerem una part de l'Espriu desconeguda per
la majoria (un Espriu "transparent" darrera aquest posat seriós).
Un altre publicació
interessant pot ser un recull d'unes vint i cinc cartes entre Espriu i Joan
Vinyoli.
Espriu, en el seu viatge pel Mediterrani
a bord del Ciudad de Cádiz va conèixer al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel
de qui enguany també se celebra el centenari del seu naixement (3 d'agost 1913).
Rosselló-Pòrcel va estudiar Filosofia
i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va tenir com a professor Carles Riba, i
com a companys, entre altres, Salvador Espriu i Joan Vinyoli. Algunes de les seves obres són: Nou poemes (1935), Quadern de
sonets (1934), Imitació del foc (1938)....
Políticament, sabem que tenia
simpaties socialistes i que participà com a delegat al congrés de la Unió
Federal dels Estudiants Hispànics a Madrid, l'any 1931. Es feia anomenar: El català de Mallorca. Va ser un gran
impulsor de la incorporació de la literatura de les Illes Balears als corrents
peninsulars, mantenint sempre molt
arrelats els seus lligams amb Mallorca. Morí de tuberculosi al sanatori
del Brull el 5 de gener de1938.
Tornem a l'Espriu, durant
aquest any estan previstos una sèrie d'actes: Ja es va fer L'Acte inaugural al
Palau de la Música i posteriorment se n'hi afegiran d'altres a Arenys de Mar; a Santa Coloma de Farners; a
Barcelona, al CCCB; etc. Sembla ser, però, que molts dels que estaven previstos
s'hauran se suprimir per falta de pressupost...
A l'espectacle del Palau
entre música i veu que hi van posar diversos actors , músics i cantants,
m'agradaria destacar la presencia de tres poetes: Sala Valldaura, Josep Pedrals
i Manuel Forcano.
Cal tenir ben present la
figura d'aquest poeta i d'una manera molt especial aquest any, per tal de
fer-lo arribar a tots aquells que potser encara no el coneixen prou i recordar
que va saber dir coses com aquestes: "ens
mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble...", "però hem viscut per salvar-vos els mots"
a Inici de càntic en el temple, o
"Tenim la raó contra bords i lladres
el meu poble i jo" i una darrera, perquè em sembla que m'estic
allargant massa: "Caldrà que digui
de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre
més..." a Indesinenter, temes que avui estan de rabiosa actualitat i
que ben bé es podrien haver escrit ara.
En aquest enllaç: http://w.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php hi podeu trobar la seva biografia, els premis
rebuts, així com el conjunt de la seva obra: Poesia, Novel·la, Narrativa breu Narrativa infantil i juvenil, Teatre, Crítica
literària o assaig ...
He triat un dels molts poemes
que van ser musicats per Raimon i com que aquest any també celebrem el 50è
aniversari de la seva primera actuació a Barcelona, m'ha semblat adient fer un
treball conjunt d'Espriu i Raimon.
.
I ara sí, voldria dir quatre paraules sobre Raimon. Fa
50 anys aquest xicotet de Xàtiva ens va fer vibrar sota la força d'un Vent i el crit d'un Diguem no, en uns moments que "veníem
d'un llarg silenci" i ens aplegàvem per alçar la veu que s'esforçaven
per silenciar.
A l'Espai Arts Santa Mònica s'ha fet una exposició: Al vent del món. A l'exposició hi podem
trobar fotografies amb Pla, Miró, Tapies..., articles a la revista Destino, al
Diari de Barcelona, tots els documents amb el segell de "censurat", anul·lat"...
Raimon a musicat a: Ausiàs March, Pere Quart, Jordi de
Sant Jordi, Anselm Turmeda, fins i tot a Victor Jara, assassinat l'any 1973 a Xile
sota el règim de Pinochet, però ens centrarem amb els poemes de Salvador
Espriu, amb qui va tenir una sintonia molt especial.
Així doncs aquest treball és el meu granet de sorra per
aquest any 2013, en el qual no tot han de ser noticies entristidores, de
moment, en tenim una de ben positiva.
.jpg)
Jossie Casanovas
